El Chichi

Alguna vegada m'havien dut a veure el Cacaolat Granollers, després Grupo Ifa Granollers, i després, encara, BFI Granollers. Al capdavant d'aquell equip de bàsquet hi havia un dels ídols esportius de la meva infantesa, el Joan “Chichi” Creus. Un dels bases més baixets de la lliga ACB d'aleshores, una mena d'antiheroi. La seva alçada i picardia donaven coratge als qui jugàvem a bàsquet sense haver nascut, precisament, unes torres. La desaparició del Granollers com a equip de l'ACB, l'any 1993, va ser un drama, per a la ciutat i per a la meva alineació d'ídols predilectes.

Hi he pensat arran de la delicada situació econòmica del BM Granollers. En fer aquest article, el primer impuls era fer una crida a Ajuntament, empreses, massa social i crítica a fer pinya. Una pinya que sembla que ja es cou. I una obvietat que porta una altra realitat més crua: Ajuntament i empreses feina tenen, a dia d'avui, a anar tirant i cobrir l'expedient bàsic. Pot ser més constructiu clamar per solucions imaginatives, canvis de model -el president del BM ho apuntava- que assegurin l'endavant del club, amb possibilitats ajustades a les circumstàncies. Deixant-nos d'una vegada de nostàlgies del passat -per un altre dia aparquem la normalització del nom-, l'handbol, avui i aquí és cultura i teixit social, esport de base i bressol d'esportistes d'elit. La ciutat, si és capital, ha d'evitar que això quedi esventrat.

(Article de la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental, publicat el divendres 14 de gener de 2011)

Nota: La imatge és del Chichi Creus en l'època al Barça. Impossible trobar a Internet alguna fotografia amb la samarreta del Granollers