dilluns, 14 de febrer de 2011

"Cloc els ulls i me'l fot"

Vicent Andrés Estellés és el més gran poeta que ha «parit» el País Valencià des d’Ausiàs March. És també un dels poetes que més clarament i més injustament han patit un doble bandeig: al seu país, per motivacions polítiques –fóra més acurat dir-ne ràtzies viscerals– persecutòries que es perpetuen fins avui; i en la nostra literatura, perquè roman encara apartat del cànon, sota el pretext buit –a pesar que faci fi– de massa popular.
L’espectacle Poseu-me les ulleres, dedicat a la vida i obra de l’escriptor de Burjassot, que s’ha pogut veure aquest gener al Romea, transmet de forma acurada aquesta convivència d’agror i dolcesa. Dos elements que creuen les peripècies vitals d’Estellés i l’amplíssima obra que ens va deixar: directe, senzill, irònic, esmolat, èpic, cívic, amorós, eròtic, dramàtic, terrible… Són adjectius que escauen al poeta. Plena de senzillesa, l’obra dirigida per Pep Tosar, un veritable especialista a signar muntatges delicats al voltant d’escriptors, emociona. Enric Juezas, l’actor que encarna Estellés, és una invitació fascinant a endinsar-se en la seva obra i fer, ras i curt, com amb el mític pimentó: “Agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament, / eucarísticament / me’l mire en l’aire, / de vegades arribe l’èxtasi, a l’orgasme / cloc els ulls i me’l fot”. El muntatge ja ha acabat l’estada al Romea. Esperem que teatres d’arreu en prenguin nota.

(Article de la secció "Oros són trumfos", publicat a la revista Presència, la setmana de l'11 al 17 de febrer del 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada