dijous, 17 de febrer de 2011

Salvat indispensable


Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)
Autors: Ferran Aisa i Mei Vidal
Editorial: Base
Barcelona, 2010
Pàgines: 504
Preu: 22 euros

Salvat-Papasseit poetavanguardistacatalà
Autor: Diversos
Editorial: Arts Santa Mònica,
Institució de les Lletres Catalanes i Edicions 62
Barcelona, 2010
Pàgines: 191
Preu: 19,95 euros


La feliç coincidència de la sortida de la biografia definitiva i l’exposició a l’Arts Santa Mònica dedicades a Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) no fan més que confirmar dues coses: ara i aquí la figura i el llegat del “poetaavanguardistacatalà” ha de ser tinguda per imprescindible dins la literatura catalana; i a qui li hagi passat per alt o no n’estigui convençut, cal que s’encamini necessàriament cap a aquests dos materials fonamentals –biografia i exposició– que s’han abraçat en el temps.
La biografia la signen dos destacats especialistes en Salvat –Ferran Aisa i Mei Vidal– que ara han volgut abocar en aquest immens volum –no només en sentit físic– nous documents al voltant del poeta. La feina que s’hi presenta és acurada i exhaustiva. Amb nombrosos articles de Salvat, d’altres autors, de cartes, de poemes, els autors aconsegueixen dibuixar afinadament el perfil polièdric i la trajectòria vital, política i literària de l’“home entusiasta”. És molt interessant el traç precís que fan de l’evolució de Salvat: des de l’infant pobre autodidacte, el rebel que signa Gorkiano i fa d’agitador socialista i de les masses, l’anarquista, el llibertari i el militant de la “divina acràcia” fins al ”poetaavanguardista”, l’editor, l’independentista, l’enamorat de la vida, el pare entregat i el malalt que continua cridant la llum.
Dins el viure vertiginós i fulgurant de Salvat, la biografia aporta les dades necessàries per entendre els diferents graons d’aquesta evolució, de la mà de la descripció justa del context remogut de cada moment. Sobresurt el paper que tenen amistats literàries i mentors clau. És el cas d’Eugeni d’Ors –que el recomana a les Galeries Laietanes, on s’encarregarà de la secció de llibreria, i després de l’editorial–, Santiago Segura –propietari d’aquestes galeries–, els escriptors Tomàs Garcés, J.V. Foix, Josep M. Junoy i Joaquim Folguera, els pintors Torres-García i Barradas i el benefactor Lluís Plandiura, que costejarà bona part dels sanatoris on ha d’anar a causa de la tuberculosi que el portarà a la tomba amb només 30 anys.
Les úniques objeccions al llibre anirien per alguns errors d’edició i lingüístics, algunes repeticions innecessàries i la falta d’un índex de noms que arrodoniria una obra de referència com aquesta. El volum, però, demostra fins a resultar veritablement impactant el caràcter, o millor, militància subversiva i trencadora de Salvat, l’autoexigència artística d’anar sempre més enllà, però trepitjant sempre contingut i molla, l’embranzida que el belluga i el sentit de l’humor, en part soterrats probablement per la seva mort primerenca. En són prova la gran quantitat de manifestos que llança, però també una obra poètica escrita sucant la ploma al cor: el seu darrer llibre, Óssa menor, és trobat sota el coixí del llit de mort i editat pòstumament.
A l’Arts Santa Mònica l’exposició repassa d’una manera atractiva aquests grans trets del traç de Salvat, i alhora, ensenya la petja que deixa després de la seva mort, durant dècades, en els artistes ulteriors. El catàleg de la mostra recull la interessant documentació que s’hi reuneix i també els tres projectes artístics al voltant del poeta que s’hi exhibeixen. Es completa amb textos d’especialistes que posen el focus sobre les diferents facetes de Salvat. Facetes que inviten a llegir-lo com cadascú prefereixi, i encara més: a tornar-lo a llegir i recollir-ne la torxa.

(Publicat al suplement de Cultura de l'Avui el dijous 3 de febrer del 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada