divendres, 18 de febrer de 2011

Maquinistes


La R3, la línia del Nord, que es passeja, sumptuosa, per Parets, Granollers-Canovelles, les Franqueses i la Garriga, és potser el servei de rodalies més atrotinat de Catalunya, amb competència directa amb la línia de Manresa. Diria, però, que en el concurs de línies de tren desastroses, la del Nord s’imposaria amb cum laude. Això té alguns beneficis. Aquesta setmana en què els maquinistes –una figura que, procedent de l’imaginari infantil, semblava que aguantava el desgast del servei– s’han plantat al seu aire, utilitzar habitualment una línia ja de costum pèssima fa que el caos no sembli tan greu. Tan greu fins a uns certs límits: el dia que els maquinistes deixen de pujar a dos trens seguits, en un servei amb una escassa freqüència de pas, deixen una hora penjats els usuaris, una hora sols per poder agafar un comboi per tornar a casa.
Aquests dies de plantada fatxenda –això que ara se’n diu, ximplement, vaga encoberta– els revisors de la línia del nord han tingut la delicadesa de no passar a demanar els bitllets. Aquests revisors, dels últims que queden a rodalies, fan honor al caràcter prehistòric de la R3: n'hi ha algun que encara gasta formes preconstitucionals, cosa que els acosta a la qualitat ja no franquista, si no primoriverista, d’aquesta línia. Als néts explicarem que cada dia fèiem un viatge en el temps quan agafàvem el tren i que tardàvem fins a dues hores per anar de la Garriga a Barcelona. I els néts se’ns en riuran de perquè anàvem en transport públic i no en cotxe.

(Article de la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental, publicat el divendres 28 de gener de 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada