"Just Cabot, efectivament, va morir el 25 de febrer de 1961, a quarts de quatre de la tarda, al seu domicili parisenc del boulevard de Montparnasse, un piset al costat mateix de la Librairie Artistique, aquella llibreria especialitzada que ell regentava i que fou durant molts anys punt de reunió i tertúlia de nombrosos exiliats.
Amb la seva mort es produïa una paradoxa que ell hauria trobat del tot sarcàstica: mentre a la inscripció del decés al Registre Civil de París s'hi recordava la seva professió d'homme de lettres, a Catalunya el ressò de la seva obra i de la seva actuació pública s'havia anat escolant cap a l'oblit més absolut. I si aquest fet trist i lamentable podia tenir l'explicació dels foscos anys que el franquisme representà per a la cultura catalana, a hores d'ara la persistència d'aquesta situació ja no podia trobar cap justificació."
Indignacions i provocacions de Just Cabot.
A cura de Valentí Soler
(Edicions 62, 1992)
El 25 de febrer, divendres que ve, farà 50 anys de la mort del periodista Just Cabot, mestre de periodistes dels anys 30, director de la prestigiosa revista Mirador. I demà en parlarem, al Col·legi de Periodistes, amb Valentí Soler, Agustí Pons, Marta Pessarrodona i Josep Maria Casasús. A les set de la tarda, a la Rambla de Catalunya, 10, principal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada