En Joan Cañellas deu ser un bon paio, per guanyar la medalla de bronze d'un Mundial d'handbol lluint una bona barba, en solidaritat amb el club on es va formar, amb els excompanys del BM Granollers. El jugador vallesà va guanyar el bronze a Mälmoe, que confirmaria la teoria que els mundials d'handbol tendeixen a fer-se en seus de noms inusuals. Ja hauran sentit a dir que a Granollers s'està allargant de manera inusitada la setmana del barbuts. És la forma fina i divertida que han trobat els jugadors d'handbol per fer conèixer la falta de liquiditat del club, amb campanya al facebook inclosa.
Aquest diumenge la ciutat pot mostrar el millor d'això que els científics -i prohoms- anomenen granollerisme. Potser no cal que tothom s'embarbi per córrer o per animar la Mitja. Però sí que estaria bé que tothom corregués a comprar el calendari del BM. Fóra una mínima ajuda al club i una confirmació que hi ha qui s'ha sentit una mica interpel•lat. Totes dues coses podrien fer bo el refrany, que aquí prendria un aire de clam col•lectiu: “a perdiu per barba i peti qui peti”. Si aquesta Mitja és tinguda per una de les millors és per la gran quantitat de gent que la segueix al carrer. Si ho pregunten a qualsevol que hagi corregut una cursa d'aquesta mena en una altra ciutat del país, els destacarà, per davant de les altres, l'ambient de Granollers, les Franqueses i la Garriga. Tot un potencial, que diuen. Com exorcitzant dimonis i fantasmes, només cal dir-li una cosa a aquest potencial: manifesta't.
(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 4 de febrer de 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada