dimarts, 22 de març de 2011

Carta

La Sílvia ho va dir, de seguida, en conèixer la notícia: ens ha deixat “l’hola bon dia”. Els que hem passat matins o tardes per la cova d’aprenentatge, pastador de periodistes, que ha estat Ràdio 7 Vallès, tenim impregnada la teva veu: el franc i portentós “hola bon dia...” amb què començaves les cròniques del temps. I encara que anunciessis que cauria un xàfec de ca l’ample, aquell “hola bon dia” sòlid, de baríton de coral, claverià convençut, de fet, ja semblava posar-hi remei. Ara es farà estrany, Josep.
Aquests dies cadascú ha retallat un record de tu: l’home del temps de la ràdio i de la tele de Granollers, l’activista de la Coral l’Aliança de la Garriga o el boig del trens, de les reproduccions de ferrocarrils, però també molts d’altres que servarem simpàticament, com aquells banys nocturns en les sardinades de la ràdio. I sobretot, sobretot, al costat d’aquella veu immensa, la franquesa vitalista, el comentari afable de mirar endavant, de treure ferro, de riure una mica. Si ara t’ho mires des d’algun núvol que ja amansiràs perquè no ens descarregui en excés, potser somriguis per sota el nas i pensis “coses que es diuen quan un es mor”. Però saps, Catalan, que es farà estrany i les tronades faran de més mal passar i els trens de més mal agafar. Però els agafarem, traurem el paraigües i celebrarem que tenim Mediterrani per banyar-nos. Perquè això és, precisament, el que ens convidaves a fer.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 4 de març de 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada