divendres, 4 de març de 2011

Flaixos

Una mitja marató està feta de flaixos, de sensacions íntimes que cadascú ha tingut i ha rebut. En fer la de Granollers, les meves són aquestes que telegrafio, o, per dir-ho en 2.0, tuitejo: més gent al carrer, amb un ambient extraordinari al centre de Granollers i la Garriga; el tram de les Franqueses, més estireganyat, també va guanyar caliu. El contrapunt d’endarrerir l’hora va ser la calor que, amb el super anticicló que manté els límits de velocitat, va fer escàs l’avituallament en els darrers quilòmetres. Coses que et diuen en córrer amb la samarra del Barça: “vinga Iniesta!” (el meu color de cames és de llet). Gràcies per tots els ànims.
El tram de sortida de la Garriga és costerut. Allà hi havia una llebre a punt, abillada amb pantalons, jersei i sabates: en Vicenç Relats, habitual de la Mitja que diumenge no la va poder fer per problemes estomacals. El llebrer de Lliçà em va portar uns tres quilòmetres amunt, amunt. Una tasca que trufava d’indicacions: “a les baixades, fes la gambada més llarga, saps qui m’ho va ensenyar això? El gran Joan Bretcha”. I sí, un àngel ens allargava la gambada. A l’entrada a Granollers, una olor prohibitiva, temptació d’aturar-se: del pati d’una casa sortia una flaire colossal de carn a la brasa... Ah! I bona la sortida amb els trets dels trabucaires. Sort que la Guàrdia Civil no va poder tocar el botet perquè aquell dia ja ho feia per allà a la Gleva.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 11 de febrer de 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada