dijous, 3 de març de 2011

Aprendre i desaprendre

New York, Nabokov & Bicicletes
Autora: Àngels Gregori
Premi Alfons el Magnànim
Editorial: Bromera, València, 2010
Pàgines: 64
Preu: 14,50 euros



El darrer premi Alfons el Magnànim traça el viatge d’anada i tornada, etern, que és l’exercici vital d’aprendre i desaprendre, recordar i oblidar, anar, venir i fugir. El signa la jove poeta Àngels Gregori (Oliva, 1985), que amb aquest Nova York, Nabokov & Bicicletes suma el tercer llibre en la seva trajectòria poètica. La ciutat de Nova York, que pren força en la tercera part del llibre, Nabokov com a evocació de les giragonses de la memòria, i les bicicletes símbol d’un món ensorrat (element central d’un poema), són els tres punts cardinals que li serveixen d’ancoratge. Dividit en tres parts molt diferenciades i amb vaivens ostensibles al llarg d’aquest viatge, Gregori obre foc amb referències directes, senzilles però imponents, al record i l’oblit, premsant el fil que prové del món dels avis. De l’aprenentatge dels avis i amb els avis i de l’oblit i la innocència forçosos, causats per la pèrdua de memòria.
La poètica de l’autora sovint bascula entre la narrativitat, allò que en diuen poemes riu, i versos curts que esdevenen gadgets enginyosos, d’un halo enigmàtic i belluguet. Dins aquesta fluctuació, en general els seus versos més potents i eficaços es troben en la segona modalitat. “Si al nostre cos quasi tot és aigua, / quants gots ocuparà el record?”, diu un breu poema d’aquesta primera part. Aquí també s’hi congreguen algunes imatges eficaces, com ara la mudança del significat d’un instant, d’observar una peixera: “I ara, quan m’acoste als aquaris / ja no mire la festa dels seus cossos; / només veig la pèrdua a l’altra banda del cristall”. El sarcasme salva, d’altres vegades, alguns poemes que, si no, podrien córrer el risc de discórrer plans: “als vint ja se sap que sempre / s’ha de tenir un trankimazin a sobre”.
Gregori juga amb els elements quotidians d’avui i els carrega d’un nou sentit. De vegades, però, la tria de referències massa immediates o evidents fa que no s’acabin d’enlairar. A la segona part, en què es produeix un salt interessant, cap a l’aprenentatge vital i sentimental propi, sembla que es produeixi, però, una baixada de la intensitat. El viatge reprèn embranzida en la tercera i darrera part, New York, New York, on hi ha un viatge de fugida i retrobament intern. El Central Park, l’Empire States o l’aeroport JFK són emprats per donar-los una nova vida, per sobreposar-hi significats, records, amors i generacions. L’Avís d’inici d’aquesta part en dóna una idea precisa: “per molt que viatges lluny, / el centre mai es troba al mig. / No és el mateix dir lluna a València / que dir moon a Nova York”.

(Publicat al suplement de Cultura de l'Avui el dijous 17 de febrer del 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada