“La literatura catalana, i, en general, totes les manifestacions espirituals, passen per un moment de crisi que no queda prou explicada amb l'altra crisi, l'econòmica, per bé que en sigui un dels elements.
Els editors es queixen de la poca venda dels llibres i a penes publiquen: s'anuncia la desaparició d'algunes publicacions; d'altres, la mort de les quals encara no s'ha fet pública, arrosseguen una vida esllanguida i miseriosa que la farà necessària un dia desgraciadament no gaire llunyà.
En contrast amb aquesta penúria, augmenta la quantitat de periòdics, que no vénen pas a omplir cap buit i que ningú no creu que puguin tenir una vida gaire llarga, però que fet i fet van tirant.
La crisi, doncs, afecta les parts més elevades de la producció literària. Val la pena de dir-ho: elevades quant a intencions; però: elevades quant a realització?
Aquest és per mi el punt sensible. Tots plegats, qui més qui menys, ens hem entabanat i hem contribuït a l'entabanament sobrevalorant tot el que es feia en català, creient així fer una tasca patriòtica. Algunes espurnes escadusseres de crítica seriosa, sapant el cofoisme general, han merescut blasmes. I hem arribat on hem arribat perquè totes les inflacions, petites o grosses, acaben igual.
Hem descobert genis de vint-i-cinc anys, dels quals ja no s'ha parlat mai més complerts els trenta. I ara ja no queden a penes persones capaces de llegir un llibre català o d'assistir a una representació de teatre català.”
Fragment de l'article "Les vaques magres", de Just Cabot, pubicat a la revista "Mirador", que dirigia, el 12 de novembre de 1931
Recollit en el llibre Indignacions i provocacions de Just Cabot, a cura de Valentí Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada