dimarts, 8 de març de 2011

Tal dia farà un any

Dubtes

Dubtava de si parlar de la nevada i el col·lapse o del Dia de la Dona. Ben mirat, com que només em vaig haver de quedar a Barcelona a dormir després de més d’una hora voltant per les apocalíptiques estacions de tren de la ciutat, com que no vaig arribar a esperar ni cinc ni sis hores un tren perquè havia de tornar a casa de totes totes -i sense rebre ni una mínima informació-, com que la neu no m’ha deixat colgada i no he estat tres i quatre dies sense llum i sense veure, per la tele, com el govern es declara satisfet per la gestió de la nevada, parlaré del Dia de la Dona.
Una de les tonteries més grans programades amb motiu d’aquest dia és un taller d’assertivitat entre homes i dones. Es veu que l’assertivitat és la capacitat de relacionar-se i comunicar-nos amb els altres des del propi respecte i respectant als altres. Penso, de primer: que no s’ensenya a casa, això? I per què es programa amb motiu del Dia de la Dona? És clar, una part o un sector de la “celebració” rau en la victimització de la dona, cosa que ni les feministes originals més feministes dels primers temps del feminisme aprovarien.
Entre les programacions pel Dia de la Dona d’ajuntaments del Vallès Oriental, hi ha activitats aconseguides, que expliquen aspectes culturals que tant poden interessar a homes com dones. Recomano, per exemple, les activitats de Cardedeu, amb un calendari de conferències el 15, 22 i 29 de març. D’altres són una pantomima de la Internacional Papanates, que només serveix per fer massatges a les consciències d’estètica més progressista. Davant situacions reals de maltractament o subjugació a dones, m’esgarrifo de pensar com de lluny els queden aquests dies de la Dona que no passen de ser una escenificació simbòlica. Penso si els diners no estarien més ben invertits en reforçar els serveis socials que han d’atendre situacions de desemparança i solitud d’aquestes dones. Demagògia? Potser sí, però més demagogs em semblen alguns discursos buits sobre la dona. Inconscientment es perpetua una diferenciació del gènere, com si d’una espècie a part es tractés: discriminació positiva i negativa són igual d’innecessàries. Exemples, a manta. Dones, com avis i nens, les primeres en evacuar. Dona, t’agrada el futbol? Cosa estranya. O dona que acabes una columna al diari? Ets una quota. Preferiria que no. Tot dit amb assertivitat.

(Article publicat a EL 9 NOU un divendres de març del 2010, després del Dia de la Dona i de la nevada)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada