Com la mongeta del ganxet

Sempre és curiós mirar enrere i recuperar articles que ja tenen un temps. Aquí va un article sobre Sant Jordi, que vaig publicar a EL 9 NOU del Vallès Oriental, a les envistes del Sant Jordi del 2008. Fa justament tres anys. Hi surten relligades algunes novetats literàries del moment. Si no sabeu què regalar o encara no l'heu descobert, agafeu algun llibre d'en Lluís Oliván, aquí esmentat. No us decebrà. Bon Sant Jordi!

COM LA MONGETA DEL GANXET

Quan estic per Barcelona i anuncio que me’n torno a la meva comarca, hi ha qui em diu que semblo un personatge d’El senyor dels anells. Per la menció de comarca. Per aquest algú, la “comarca” és un concepte d'absoluta ciència ficció. Per mi, serveix encara de marc referencial on toco de peus a terra o faig equilibris. Traspassada al mapa literari, l'anècdota fútil explica l’interès per l’escriptor del poble veí o de l’altre o de més enllà, creadors que tenim a prop de casa, que ens fan sobrevolar nous paisatges emocionals, poètics, desconeguts o sorprenents. I per si de cas a algú li semblés, diria que això no és provincianisme.

A les envistes de Sant Jordi, si repassem aquest any literari pel visor del mapa vallesà i de tota l'allau de novetats destriem el gra de la palla, trobem un Julià ultraproductiu, en assaig i en poesia; assistim a l'eclosió literària i mediàtica de Najat El Hachmi (futurible fenomen de Sant Jordi) i un nou impacte d’un relat historiogràfic d’Assumpta Montellà; veiem com Oliván, amb el darrer llibre de narracions i l’obtenció d’un nou premi literari, es consolida com un valor ferm de la narrativa catalana actual. Són només alguns exemples notables de les novetats editorials dels darrers mesos.

Destaquen, també, projectes editorials que al llarg d’aquest darrer any han pres cos, com, des de la Garriga, El Roure de can Roca (Hermínia Mas i Josep-Francesc Delgado al capdavant), o Edicions El Garbell, que ja ens assegura l’arribada de nous llibres, i vinculats al poble; editorials que s'afegeixen a la tasca de Malhivern. I editorials especialitzades, com la Proteus, de Cànoves i Samalús, que publica temes d'ètica. Una firma no vallesana, Símbol Editors, treu a relluir l'èpica d'una figura com el granollerí Miquel Joseph, clau en l'exili dels intel.lectuals catalans. Quin és el valor de tot plegat? Tenir aquestes lletres a prop, allò que el llenguatge buit diria lletres de proximitat. Pel que fa al cas, aquí el nom sí que té sentit. Més enllà de la delimitació territorial, física, hi ha aquesta pell -bateig improvisat, pell de camell, per la forma de la comarca- que és també la nostra, la pell sobre la que vivim i fem saltirons, i som el que som o mirem de ser. I hi ha els escriptors que l'expliquen i s'expliquen al seu damunt. Tenim a quatre passes autors que fan molt bona literatura i que ens parlen de coses especialment properes (em ve al cap el poble carregat d'urbanitzacions que descriu Oliván) on podem projectar-nos: aprofitem-los, parlem-hi i convidem-los a clubs de lectura. Canviem un Murakami per qualsevol d'ells.

Oi que tenim la mongeta del ganxet? Producte propi, gustós, suculent, delectable amb una gran varietat de companys gastronòmics, presentable a totes les taules...Oi que ens recordem -ho hem de fer- que hem tingut Xammars, Garrells, Sindreus? Ara posem-hi Parcel.les habitades, amb Arts de poeta, històries d'El Bibliobús i El setè camió...Productes propis, com la mongeta del ganxet, lluny de cap irrealitat de Tolkien, amb tota la força, impacte i seducció de la ficció i la literatura.

(Publicat a EL 9 NOU del Vallès Oriental, en les pàgines del suplement del Sant Jordi del 2008)