Fum

El Circuit ha estat una de les xocolates del lloro més venudes i escoltades en els últims dos decennis al Vallès Oriental. S'han fet passos -lents, costosos, però avenços- cap a la implicació del Circuit amb Montmeló i comarca. Ara, però, no deixa de sorprendre que 21 anys després de la seva posada en marxa i abans no arribi una nova contesa electoral, els tres alcaldes -de Montmeló, Granollers i Parets- hagin creat una associació per influir en el Circuit. Vint-i-un anys després.
La meva àvia Maria, de Montmeló, confessava al doctor Cantarell la seva por de no veure el Circuit acabat. I el va veure. Això era a finals dels 80, en plena construcció, quan semblava que, amb el Circuit, podríem lligar els gossos amb llonganisses, un mecanisme que, com se sap, té la seva complexitat. L'únic problema és que si anem a aquest pas, encara seré jo qui no arribi a veure un veritable, ple i culminant arrelament del Circuit a la comarca. I mirin que n'espero viure d'anys. L'altra cosa és que quan es va inaugurar, se'n va vendre tant de fum, que tampoc se sap què es vol ni què s'espera ni en què cal exactament influir-hi. Vet aquí la dificultat epistemològica de la qüestió. El fum es va solidificar i ha arribat als nostres dies convertit en una formosa xocolata del lloro. Ara, si l'intent municipal de guanyar empenta i entesa -no diré velocitat- amb el Circuit, va de debò, si rutlla, ja ens prendrem de gust la xocolata.

 

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 8 d'abril de 2011)