diumenge, 10 d’abril de 2011

La lletra menuda prèvia

Hi ha un conte de L’heresiarca i Cia, de Guillaume Apollinaire (acabat de publicar per Adesiara) en què s’explica la història prèvia de sant Pere. És un relat inapetent, que descriu la batalla entre un dimoni i un sant que es disputen guanyar el gran titular, és a dir, guanyar-se un espai generós en els annals de la història. Ningú ho sap, només Apollinaire i el seu conte, però qui guanya és, amb les seves arts particulars que tampoc han transcendit, el dimoniet més viu. La força d’aquesta lletra menuda prèvia fa pensar –i dubtar– d’algunes històries exemplars d’avui.
Quan el lector es comença a recuperar de les reticències i escepticismes desvetllats, li arriba a les mans A butxacades (Labreu Edicions), de Joan Todó, el primer –i celebrat– llibre de relats d’aquest autor jove, de la Sénia. Separats per un segle de lapse de temps, Todó ens ofereix els prolegòmens de la història tradicionalment triomfant del cavaller que ha salvat la princesa. Abans de “salvar-la”, el cavaller gasta, justament a butxacades, sadisme i violència, per després ser rebut amb crits d’alegria en el poblat. I retorna el mateix dubte que amb Apollinaire: aquesta realitat despresa d’una veritat unívoca, que avança fent tentines fins que s’atura, mig èbria, en alguna cantonada, i cau a terra com un sac de plom. Qui sap si aquesta no és, de vegades, la realitat que ens empassem.

(Article de la secció "Oros són trumfos", publicat a la revista Presència, la setmana del 8 al 14 d'abril del 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada