L’editor i escriptor Quim Torra, que ha estudiat Eugeni Xammar i Manuel Fontdevila, i que ha estat en contacte directe amb Carles Sindreu, defensa que hi ha un sentit de l’humor pròpiament vallesà. Els tres esmentats són periodistes d’estil afuat: Xammar, de l’Ametlla del Vallès; Sindreu, de l’Ametlla i la Garriga; i Fontdevila, de Granollers. En un exercici de sociologia de quincalla, em proposo demostrar la força i fonament d’aquesta teoria. La prova? Senzilla i fàcil. Heus aquí un onze titular de l’humor, de la ironia, del sarcasme o del cinisme, expressades en variants diverses. Són els fornidors de la nostra tradició.
A la porteria, el fondista Ramon Parellada, que, com Víctor Valdés, mai saps quina sortida tindrà. Defensa de centrals garriguencs de solvència: l’escriptor Martí Sunyol i l’historiador Joan Garriga. Als laterals, un toc esbojarrat, el pallasso Tortell Poltrona i el romancer Jaume Arnella, de Sant Esteve de Palautordera i la Vall del Tenes, respectivament. Al mig del camp, tot finor: el dibuixant Amador Garrell aportant contundència granollerina; i dues peces més de toc suau, de la pedrera de la Vall del Tenes, el periodista Jaume Maspons –empeltat de granollerisme- i l’escriptor Jaume Farriol, adoctrinant amb el Diccionari de butxacó. Al davant, trident ofensiu de luxe: Xammar, Fontdevila i Sindreu. Amb aquest onze no hi ha rival ni rialla o ganyota que es resisteixi.
(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 6 de maig de 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada