En aquestes eleccions singulars els partits ja no poden tirar d'obres mastodòntiques i dir que faran una piscina coberta o un sumptuós teatre municipal. Hi ha, però, qui tira encara de vella política, i promet per demà equipaments que sap perfectament que no tindrà fins d’aquí a tres anys, posem per cas. Com pot ser que en aquesta campanya diversos partits a la comarca puguin prometre i, de fet, prometin que crearan tants llocs de treball? La pregunta coincideix amb les acampades dels indignats -que en diuen- que ben bé podrien pixar-se sobre el sistema financer i reclamar un pati millor, contra “els polítics” i no sé qui més. Tiren de vella utopia. Que cal canviar la llei electoral ja? Sí, és clar. Que cal capgirar la llei d'hipoteques? Sí, també. Ara, el moviment es demostra caminant. De la mateixa manera que el maig del 68 ja és passat, que no hem d'empassar-nos promeses vàcues dels polítics, l'emprenyada s'ha de bellugar, no ha d'ancorar-se en eslògans que fan fi(ga). Costa poc fer volar coloms. No tots els polítics són iguals, i aquí, el que hi tenim en joc, és ben aprop. Vagin un dia al plenari del seu poble i entendran moltes més coses. Però abans, diumenge, votin. Mirin del dret i del revés els candidats, què ha passat aquests quatre anys, què volen mirar de propiciar. Cal seguir caminant i frenar opcions bolet, de risc, aïllades, que no saben o no proposen res. Ni que sigui un vot de pebrots inflats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada