Vaig agafar l'autobús pensant, ves quines coses, en els porcs vietnamites que es comencen a aparellar amb els senglars del Montseny, i en els senglarets vietnamitavallesans que en surten i els problemes que, pel que diuen, comporten. Rumiava en les amenaces de la fauna invasora i els dos porcs híbrids que van capturar pels rodals de la masia de l’Ullà, un marc literari. Què n'haguera dit i escrit Raimon Casellas si hagués de refer “Els sots feréstecs”, versió remasteritzada de la novel·la per al segle XXI. Entre algun mas fantasmagòric, tanta ferralla, bèstia salvatge i església esquerdada, qui seria ara l'Aleix de les Tòfones? A qui pertocaria el paper de barjaula de la Rodasoques? Hi hauria algun redimidor esqueixat com mossèn Llàtzer? Ironies de l’absurd, la zona dels sots feréstecs sembla compondre ara un panorama més desolador que el pintat per Caselles fa un segle. És potser de les àrees naturals –i culturals, per tant– més descuidades i colgades dels nostres verals. I tot plegat, bandejant, com pertoca, una obra literària que s'hi arrela i que ens ofereix un mirall possible, un estrip si cal. El mirall se’n riu de nosaltres i s’atura en sec. Just a l’entrada de la Garriga una roda de l’autobús ha rosegat alguna nosa a la carretera. Autobús espatllat. Calen 25 minuts a peu i de calor per arribar a casa. Baixen amb mi el de les Tòfones, la Rodasoques i un sant Llàtzer que mena un senglaret vietnamita. Fotetes, em fan adéu.
(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 8 de juliol de 2011)
A les imatges, l'església de Sant Pau de Montmany, en ruïnes. Les fotos són obra d'Albert Benzekry i Arimon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada