divendres, 29 de juliol de 2011

Set sous


Els catalans, i fins i tot els vallesans, ens preguntem “per quins set sous” passen certes coses. Ara, és clar, la pregunta pren més força que mai, entre ventallot econòmic, atzagaiada política i la polèmica dels sous dels alcaldes. A Mollet, l’alcalde s’hi va lluir, convenen els entesos. No sé, però, si dels alcaldes que, a rebuf del rebombori, fan publicitat de la seva baixada de sou també convindran a dir que no fan populisme. Cal, probablement, una mirada més enllà (del titular) sobre la gestió dels ajuntaments i, per tant, dels nostres diners amb què esperem rebre un seguit de serveis. Per mostra, un botonet: el degoteig d’informacions de Consistoris que se les hauran de manegar per pagar deutes i tapar sotracs.
Com que la memòria és prima, he recuperat unes notes de la tardor passada. Aleshores hi va haver una mica d’escarafalls perquè els molletans havien rebut a casa la propaganda de l’Ajuntament ensobrada amb publicitat del PSC. En aquell moment, el Consistori va puntualitzar que havia estat una decisió de l’empresa que encartava i enviava la propaganda per estalviar diners. Haguera estat pitjor que la publicitat municipal s’encartés amb propaganda d’una tarotista o d’un local de massatges amb final feliç. Tot, per estalviar dos sous. Ara em pregunto per quins set sous sempre es pot anar a pitjor. Sort, encara, que certes giragonses de les vergonyes polítiques són prou absurdes com per arrencar-nos un somriure cínic.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 21 de juliol de 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada