dijous, 4 d’agost de 2011

Contra l'ensopiment del diferencial

L’estiu porta de bracet una certa mandra directament lligada a les altes temperatures. I n’hi ha una altra que neix del xàfec de desastres –en diuen notícies– econòmics i una llengua nova que no haguérem imaginat. O com a mínim, no haguérem imaginat que més valdria que comencéssim a conèixer. Parlo, ja ho saben, dels sobradament coneguts ibex 35, deute exterior, inflació anual, agències de ràting, rendibilitats dels bons, escalada del diferencial... Per fugir d’aquest ensopiment, però, hi ha un anunci –cartell en els transports públics i audiovisual a la televisió– que de segur que els rescatarà (cal no confondre amb rescat econòmic) d’aquesta situació: «Cap foc al bosc, al bosc cap foc». Aquest és l’espot diferencial. La campanya d’enguany de la Generalitat i la Diputació per la prevenció d’incendis. Sentint-ne la melodia per la televisió, vénen ganes no només de preservar els boscos, sinó també de protegir-los de semblants músiques.
Als cartells vistos al metro, apareix una família increïble –que no genera cap credibilitat– d’un cert aire retro: ens retorna als anys de la infantesa, on tota la publicitat la protagonitzaven famílies que de tan emmarcables feien venir basques. Al cartell, la síndria és pintada i les estovalles ningú no les té a casa seva. Calia que es notés (així) el canvi de color a les administracions? La publicitat no hi deu entendre d’ideologies.

(Article de la secció "Oros són trumfos", publicat a la revista Presència, la setmana del 29 de juliol al 4 d'agost del 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada