divendres, 5 d’agost de 2011

Invitació


Dies després de l’accident dels ciclistes a la carretera de la Roca –BV-5001–, vaig passar per la mateixa carretera de revolts en un bus nit. L'N-72, que va de Barcelona a la Garriga passejant els viatgers per Montmeló, Montornès, Vilanova i Granollers. Quatre adolescents, una senyora gran i jo en el passatge. Algú replè de menjar o beure no ha de patir: en aquest tram hi trobarà la invitació a bescanviar la calderilla en algun dels revolts i arribar amb la panxa neta a casa. En passar pel pont d’entrada a Montmeló –també d’historial luctuós– tot és negre, no hi ha ni un fanal encès (quarts de dues de la nit). El conductor ha d’obrir els llums de l’interior per clissar-s’hi. El bus posa un peuet a Montmeló, a un extrem del poble, i després desfà camí per anar cap a Montornès. Aquest recorregut enrevessat no ha variat –aprecio, amb sorpresa– a pesar que el centre de Montmeló, abans tallat per les obres del TAV, ja torna a ser transitable. És a dir, la volta d’ara és més incòmode que la de fa uns anys.
Una hora després de sortir de Barcelona, el comboi arriba a la Garriga, als afores, és clar, cosa que demana un quart més a peu fins al centre. Davant d’aquest panorama, no calen gaire florilegis filosòfics per entendre perquè aquest bus nit sols l’agafen uns pocs adolescents. I ja ho sé, jo, que hauria d’acceptar, d’una vegada, tantes invitacions reiterades per treure’m el carnet. A tots ens falta memòria.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 29 de juliol de 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada