dijous, 15 de setembre de 2011

300

Això cada vegada és més gran i Blancs i Blaus ho omplen tot, ho banyen tot, i “ho peten” més, com diu una etiqueta que corre pel twitter aquesta festa major. Els primers dies ja serveixen per familiaritzar-se amb el món bicolor, noms, crits i barres, gentada i places: perquè hi ha la gent que et trobes cada festa major, no saps gairebé ni com se diuen; com també hi ha la que prefereix no trobar-te, tot com la vida mateixa. I un devessall de noms de grups i subgrups i grupuscles que donarien per un diccionari granollerí–català: Blauchirris, Dames, Foteu-li Canya, La Vella, Blautufarra, Caviar blanc, Fòssils Blaus, Tarats, la Clave de Fro, la Cresta blanca...Fins i tot, el fenomen, en conjunt, donaria per una anàlisi política estratègica sociològica a fons de la ciutat, però és clar, ara no tocaria, que sempre hi ha alguna susceptibilitat per embutllofar-se. Dimarts a la nit, la Porxada i rodals estan ben plens i un pare exclama: “quanta gent que hi ha i només estem a dimarts! I no ho sembla. A la barra d’un bar, que fan l’agost, canten, admirats: “hem fet 300 entrepans en una hora!” Un altre pitja una calculadora. 300! Una mena de batalla de les Termòpiles –com la pel·li, coi! – per abastir un bastió festiu –i organitzatiu, no ho oblidem– que aquests dies s’apropia del cap i casal vallesà. I penses, al final, caram, per què Granollers sols és capital una setmana? Què ho fa? I ja et sembla ensumar la pols del desert, a l’horitzó de la tardor.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 26 d'agost de 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada