divendres, 16 de setembre del 2011

Tu i tothom

Diuen que quan en Pep Callau va cantar el veredicte, a la Porxada hi va haver uns segons d’estupor inusual. Era inèdit que una colla guanyés per tercer cop consecutiu la festa major de Granollers. El primer impuls va ser de preocupació pel revés cap a uns Blancs minoritzats, amb totes les dificultats de ser menys que els Blaus: temor perquè es trenqui un equilibri ja complex. Tot seguit, van aflorar teories de la conspiració i queixes diverses a les xarxes socials, de totes bandes. Més enllà d’aquest resultat, què vol dir guanyar la festa major? És organitzar, muntar actes, ser original, mobilitzar...en definitiva, fer festa. Això, en un percentatge més elevat que les proves estrictes, que són divertides, que fan identitat –expliqueu, a fora, què és el concurs de rajolers–, que farceixen la sensació de juguesca que belluga la festa. Però la festa es belluga sobretot perquè qui la fa són els granollerins –la part implicada, és clar–, i qui segueix les colles. Estaria bé no oblidar-ho. I a partir d’aquí, sense cofoismes, s’ajusten tots els cargols que es vulguin, des de relativitzar la competitivitat fins als dies de durada o noves implicacions. Si es diu que cal reblar un cargol per aquí o treure’n un altre per allà, endavant. El comportament públic dels caps de colla, impecable, ha ensenyat, almenys, la maduresa d’aquest motor festiu. Amb tanta dissensió cordial com calgui, que el motor s’adapti, cruixi o reverberi dependrà de tu, tu i tothom.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 2 de setembre de 2011)

Galeria de fotos de festa major, aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada