dimecres, 12 d’octubre de 2011

Això dels lideratges

Observo astorada les efusions pantagruèliques cap a aquesta mena de líders, gurus, guies espirituals socials. Tots gegants de plastilina. Em fa l'efecte que una cosa són els exemples vitals i una altra aquesta fal·lera malaltissa per buscar, enfebrats, petits déus de fang que ens donin totes les respostes: en la banda personal, social, moral o de país, tant és, perquè de vegades, tot forma un mateix manyoc. D'un temps ençà van estar molt de moda els Bucay pamfletaris, els “jo-t'arreglo-la-vida” de butxaca, capsuletes fàcilment digeribles, de les quals, com sempre, esperem el màxim i al moment, sense gaire esforç, perquè, és clar, de paciència n'hi ha poca i el resultadisme s'imposa. Per seguir llegint, fot-li cap aquí...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada