Cloud 9

Pujo a la Garriga i el vagó és atapeït de grans maletes. M’assec a l’únic forat, al costat d’un matrimoni que semblaria xinès. A l’esquerra, hi tinc un grup d’adolescents carregades d’atuells tecnològics, me les imagino japoneses. Ara que l’estiu i la llum de setembre ja són esllanguides, s’han d’anar endreçant les imatges d’agost. Quan sortim de la Garriga, el matrimoni, que parla alguna cosa irreconeixible que no és xinès, (ad)mira les cases modernistes de la ronda del carril. Entre això, i sobtada perquè de la Tour de Querol, amb l’atrotinada línia del Nord, en baixin audaços turistes, penso que alguna cosa no rutlla, que és massa estrany que el turisme vagi per aquestes vies i no s’aturi a certes parades. El matrimoni que no era xinès sinó filipí em pregunta, ai las, per contingències pràctiques de Barcelona. Diria que em diuen que vénen de París, que el paio és professor del grup d’adolescents, que tampoc són japonesos, i que després aniran a Madrid, on podrien veure el Papa de Roma, que també hi és de visita, en una festassa de joves. En plena voràgine d’embarbussaments amb l’anglès, se m’acut preguntar-los si ja no es parla espanyol a Filipines. Quan estem acorralats, fem qualsevol cosa. Em regalen, agraïts als meus esforços, unes galetes de Manila, “Cloud 9”, i insisteixen en fer-nos una foto. “He de aprender inglés, ahorita mismo”, diu un poema de José Maria Fonollosa. Encara rai si fos jo l’única per espavilar amb això del turisme.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 23 de setembre de 2011)