divendres, 4 de novembre de 2011

Moneda


A poques pàgines de distància, dues notes de “fait divers” concorrien en aquest diari, posades com si fossin dues cares d’una mateixa moneda. I en una mateixa ciutat. La moneda era llançada a la granollerina terra. La Latifa va poder recuperar els 1.800 euros que s’havia descuidat en una escala de la ciutat gràcies a l’acció exemplar d’en Guillermo i la Fatima. Es troben 1.800 euros en una escala i què fan? Pensin-t’ho bé. No mirarien, primer, a banda i banda, comprovant si algú els veu? Tantes coses que es diuen que es fan per mor i a causa i per culpa i a sobre i a sota de la crisi, tants valors que diuen que falten i tantes lliçons alhora de falsa moralitat, i encara hi ha un Guillermo i una Fatima per retornar els diners a qui corresponen.
En canvi, va ser anant al darrere d’una cartera que van enxampar en Samir i en René. Els dos angelets s’havien dedicat a trencar els vidres a tota una filera de cotxes del passeig Fluvial. Divuit cotxes. És l’altra cara. On hi deuen veure la gràcia? Aquí, estirant de la cartera, arribem a la ximpleria del rebentar per rebentar, de la violència més absurda i buida, si és que pot ser d’una altra mena la violència. Dues històries fixes, emmarcades. Tant de bo sempre fos tant fàcil resseguir el rastre deixat pels diners, saber on et prenen la cartera i on te la tornen, de manera que cadascú quedés corresponentment retratat. I amb les vergonyes prou a l’aire.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 21 d'octubre de 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada