diumenge, 6 de novembre de 2011

On són

Un parell d’estius enrere les prostitutes africanes que corrien pel centre de Barcelona van estar en boca de tothom. Treballaven a la Rambla, al Raval i també al Gòtic, i les imatges d’algunes d’elles fent sexe als mateixos porxos del mercat de la Boqueria van causar una forta impressió. I un notable rebombori. Com si vingués de cop i de nou, van caure un paquet de mesures-fum de les administracions, una de les quals va ser el tancament dels porxos.
Ara les prostitutes ja no hi són. La relació de causa-efecte és dubtosa: les meuques africanes no es veuen ni a la Boqueria, ni a la Rambla ni al Raval. S’han esfumat. On han anat a parar, però? Cap on les han dut les xarxes que les explotaven? Al carrer Robadors, en ple Raval, han estat substituïdes, d’un temps cap aquí, per sud-americanes, ara predominants. Com hi han arribat? Em vénen preguntes idèntiques pel cas del top manta a Barcelona. A l’estiu anterior i a l’inici d’aquest es veien grans quantitats de venedors ambulants pel centre de la ciutat. Ara, la pressió policial –que deu deixar de pressionar per una altra banda– fa que no posin els peus al centre turístic tan fàcilment. I aleshores, on són? On van? Què fan aquests venedors i tot el negoci il·legal que els belluga, com fil de putxinel·lis al seu darrere? De vegades fa l’efecte que, de la realitat, només en veiem surar un pessic de l’iceberg, i encara gràcies.

(Article de la secció "Oros són trumfos", publicat a la revista Presència, la setmana del 23 al 29 de setembre del 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada