El ple i solidesa de la nit de divendres passat al teatre auditori de Granollers es resumia en la consistència de les permanents que florien pel pati de butaques. Aquella nit de gospel em va semblar distingir un altre detall significatiu. Les decisions municipals estan fetes de petits gestos que marquen una direcció o una altra. Els teatres vallesans, que ja patien abans de la crisi, s’haurà de veure, ara, quines vies troben, per on tapen les fuites: com es regiren sobre sí mateixos i afinen la tria.
El detall que els deia: com a cap de cartell, actuava el grup nord-americà Followers of Christ Upholding Standards (FOCUS), en la primera gira que fa, en versió quintet de gospel, per Europa. Van fer vibrar espectadors i permanents amb clàssics del gospel, un recull de nadales (a mi encara se’m fa estrany que em diguin bon Nadal tant d’hora) i una traca final molt marxosa. De teloners i fent molt bé la feina d’escalfar motors, va cantar el grup Gospel Joy la Garriga, que s’uniria, al final de la nit, amb els nord-americans. Aquest és el detall senzill: que algú hagi tingut la pensada de convidar un grup de gent nostra perquè actuï en una de les places fortes, que ho faci al costat d’uns grans i que apropi, alhora, públic potser nou o diferent al teatre de la capital. Si algú hagués tingut la pensada de dir-li al capitost del quintet dels Estats Units que aquí, a banda de poder dir “feliz Navidad”, diem “bon Nadal”, la felicitat ja haguera estat completa.
(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 16 de desembre de 2011)
El detall que els deia: com a cap de cartell, actuava el grup nord-americà Followers of Christ Upholding Standards (FOCUS), en la primera gira que fa, en versió quintet de gospel, per Europa. Van fer vibrar espectadors i permanents amb clàssics del gospel, un recull de nadales (a mi encara se’m fa estrany que em diguin bon Nadal tant d’hora) i una traca final molt marxosa. De teloners i fent molt bé la feina d’escalfar motors, va cantar el grup Gospel Joy la Garriga, que s’uniria, al final de la nit, amb els nord-americans. Aquest és el detall senzill: que algú hagi tingut la pensada de convidar un grup de gent nostra perquè actuï en una de les places fortes, que ho faci al costat d’uns grans i que apropi, alhora, públic potser nou o diferent al teatre de la capital. Si algú hagués tingut la pensada de dir-li al capitost del quintet dels Estats Units que aquí, a banda de poder dir “feliz Navidad”, diem “bon Nadal”, la felicitat ja haguera estat completa.
(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 16 de desembre de 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada