Enfarfoll

Cada notícia política que surt de les Franqueses demana un esforç al lector. L’embolic ha arribat a una quantitat de voltes que costa de clissar-s’hi una mica. L’últim episodi és el de les factures pendents de pagar des de fa sis anys i compromeses, pel que explicava aquest diari, una mica d’aquella manera, herència de l’època Torné (ara a Convergència per les Franqueses). Una, que de tant en tant encara es veu sobtada per brots d’innocència, es pregunta com pot haver estat. Aquesta mena de revoltim, galimaties i fins i tot enfarfoll del govern de les Franqueses durant anys, com és que ha anat filant i desfilant i no passava res? Com un ajuntament pot ser conduït a situacions límit com aquell qui un dia es dóna el gust de prémer l’accelerador a l’autopista, aliè a radars ni romanços, i tant panxos? Afegeix gràcia al tema que en l’anterior mandat, el del govern de Ribalta (PSC), no van poder pagar aquestes factures, quan ho va intentar, a causa de la seva minoria absoluta, i el vot contrari d’alguns que ara són al govern, com ja han admès. L’actual alcalde Colomé (CiU), que a les fotos sol aparèixer amb un posat sofert, i el seu acolorit govern, seran capaços de desfer aquest garbuix, empatoll, caos o senzillament, bullit? Es pot dir de moltes maneres, però totes, carretera amunt o carretera avall, per anar a petar allà mateix. Falta saber si es podrà fer marxa enrere de tot el temps perdut, de tot el que s’ha cremat.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 9 de desembre de 2011)