Pilar

“Pensa: i tu, que te’n recordes de la primera guerra mundial?” La pregunta em va deixar glaçada. Hi estic feta a preguntar pertot -de vegades diuen que sembla un tercer grau- com per generar moltes respostes que d’alguna manera facin el miratge d’omplir tants de dubtes, tants equilibris. Però quan t’interroguen a tu, en sec, un ganxo com aquest que em va llançar la Pilar, quedes sense saber què dir. Jo li havia demanat a la Pilar Molins, filla d’un deportat de Mollet assassinat a Mauthausen, lluitadora tenaç i ferma per fer conèixer aquesta història soterrada, si creia que això de la memòria (històrica) s’anava engrunant. Si creia que a les generacions d’endavant els arribaria, si romandria, a mesura que els testimonis o fills d’aquests ja no hi fossin. “I tu, que te’n recordes de la primera guerra mundial?” Aquesta setmana que TV3 ha passat aquest serial història d’amor de Barcelona, ciutat neutral, amb alguns escenaris de Granollers i Caldes, i amb el rerefons de la primera guerra mundial, he tornat a establir una relació mental amb aquesta frase. Un ganxo que et situa en la dimensió de les coses, de la història, del que som i hi signifiquem. Dels que et fan venir fred. És clar que la resposta val a mitges i ella ho sap: sense el seu testimoni i perseverança, com un bon grapat més, no haguérem pogut trenar el fil de memòria que ens connecta, que ens fa reconèixer els nostres llocs i escenaris. Que ens fa, al capdavall, saber-nos una mica més.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 2 de desembre de 2011)