dimarts, 6 de març de 2012

"L'escudellòmetro" que volem


L'editorial Adesiara acaba de tornar a publicar Tots els monòlegs de Santiago Rusiñol. Són episodis teatrals de to agredolç, taujans o punxants quan convé, que ara fan una esgarrapada, ara propicien la rialla franca...Una d’aquestes peces és «L’escudellòmetro», en què un boig il·luminat pregona el seu gran invent. «Ja s’ha acabat la misèria, les classes i els privilegis! Ja el símbol s’ha fet carn d’olla, que és l’únic que necessita la societat que somnio! Allí, sobre la metròpoli,veig aixecar-se l’acròpoli que dedico a la humanitat». És la seva gran panacea contra la gana i la infelicitat, una mastodòntica maquinària per proveir d’escudella arreu. «Qui el refusarà, el plat de la democràcia, de la classe mitjana, de la llibertat, dels drets de l’home; el plat laic per excel·lència, el plat social, l’anivellador del ventrell, l’aliment de les vuit hores?».
Ja ens agradaria que l’invent del guillat messiànic fos corpori i les bondats de la carn d’olla –que potser, ara que filem prim, tampoc generarien consens– s’escampessin. La trompada amb la realitat mesella no ens ha de fer arraconar les possibilitats infinites de la ironia. En aquests temps d’arremangar-se en el fang, l’humor, tal com ens l’ensenya Rusiñol en temps més crus i de passar-la més magre, no és un giny per amagar la realitat. Ben al contrari, aquestes escudellades ens aporten, també, un pessic de la dignitat necessària per afrontar-la.

(Article de la secció "Oros són trumfos", publicat a la revista Presència, la setmana del 13 al 19 de gener del 2012)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada