dijous, 8 de març de 2012

Memorable


Digne de ser recordat, sí. Per difícil que hagi pogut ser la setmana posterior a la Mitja, el record de la Gran Fita ens ha fet anar endavant aquests dies de fred mesell i cru. La Gran Cursa la vam fer tots plegats, corredors populars i atletes altament preparats, els petits, els gegants, els del Quart i la Mitja, el públic que s'aplegava arreu i animava i donava color, els músics repartits al llarg del recorregut, l'organització perseverant, els voluntaris pertot...(Per cert, a un parell amb la samarra taronja els vaig entregar els guants marrons massa gruixuts que duia; si els conserven, els poden deixar a la seu d'El 9 NOU?) Tenia la temença íntima que el nou recorregut punxés, que el fred acoquinés corredors i públic, que el gran salt que es plantejava per enguany quedés a mitges. Però res de tot això va passar. Va ser com una conjunció dels astres. El traçat va ser un encert extraordinari, un gaudi immens, molt més equilibrat. L'ambient va ser més càlid que mai (com a mínim, del que jo he viscut en els darrers tres anys): tothom a punt, com preveient que calia a estar a l'alçada, ser valent, que tothom hi havia de posar una mica. Pensaran que exagero o que encara em dura l'eufòria de la Gran Cursa, potser una mica sí, però la xalada de diumenge, aquella il·lusió infantil coronada, ens recorda el que som capaços de fer i d'aixecar. Sense cap mena de dubte, si ens hi posem tots, podem fer unes quantes coses per recordar, sí, memorables.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 10 de febrer de 2012)

* La galeria de fotos d'EL 9 NOU sobre la Mitja, aquí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada