Tant buscada com va la gallina dels ous d’or, una gallina que hom podria imaginar de dimensions fastuoses, i resulta que la darrera tendència per estar à la page és criar gallines menudes, les més petites del món, expliquen. És clar que aquesta espècie de gallina, que és de Malàisia i bascula entre la consideració de delicatessen –més concretament, els seus ous– i l’animal de companyia (paradoxes de l’ofici de lloca), entronca de forma directa i natural amb la nostra mitologia embarbussada (més paradoxes que ens uneixen): la gallina de Malàisia, coneguda amb el nom de “serama”, podria respondre perfectament a la descripció d’una gallina “xica, tica, mica, camacurta i ballarica”, que fa la cultura catalana universal i l’emparenta, per tant, amb la de Malàisia i la seva gota. Es veu que a Vilanova del Vallès tenim un criador d’aquesta gallina xica, en Francisco Bermúdez, que fa alguns anys va tenir la pensada de portar uns quants ous d’Alemanya i ara n’és un veritable especialista. Cloquejant una mica per la pàgina web del club estatal dels aficionats a la gallina xica, que el mateix Francisco va fundar, s’hi troba un món meravellós, de petites curiositats. Deu ser l’eròtica del pot petit i la bona confitura. A pesar de la meva confiança cega en les bondats de la mongeta del ganxet com a valor refugi, no hauríem de menystenir les opcions de la gallina xica. I sobretot, de totes les metàfores trempades que ens recorda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada