divendres, 11 de maig del 2012

Pantalons amples (Nit al Palau, i III)

Ja els he dit que la Cronista de Pega tenia aquella nit la fixació de fixar-se en els guarniments. Tres de les quatre dones que van recitar duien pantalons amples. L’explicació? Segons el meu acompanyant al Palau, que insisteix que l’anomeni “Rosebud” però per donar-li un aire més mític li direm “El Puta, Rosebud!”, "és cosa del postfeminisme”. Té alguna importància més enllà de la tria estètica? És atribuïble a algun corrent literari? Diria que no, però en qualsevol cas, aquesta mena de nits també estan fetes de l’observació d’aquells detalls obsolets. O obsolescents. Per exemple, la Cronista de Pega va atènyer un home vestit de dona –sí, així de senzill–, i sense depil·lar, que semblava amb ganes d’entrar a la Nit del Palau. No va poder esbrinar quin era el seu poeta o la seva poeta preferit. També hi havia força gent del teatre, que, en veure’ls, sempre semblen diferents del que s’havia figurat: l’Àlex Rigola, més alt; en Pau Miró, més baix; en Roger Coma, igual... (Per seguir llegint, tira cap al blog del Barcelona Poesia, que hi és tot!)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada