dijous, 21 de juny de 2012

Encara així

A París sempre m'ha cridat l'atenció el tracte decorós que destinen als seus edificis. Una ciutat tan centre del món, que és tantes ciutats alhora i pàtria de tanta gent, és curiós com manté la voluntat de preservar una certa història, un cert contínuum, per moltes alenades cosmopolites que hi convisquin. Aquí una cosa no desfà l'altra. Pertot es veuen plaques d'aquí va viure, escriure o morir aquesta personalitat o aquesta altra. Hi deu haver una part d'orgull, però també d'estima i reconeixement del que s'és, que és un gran què. (Per seguir llegint, vés cap aquí)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada