De petits, a casa, bevíem llet de cabra, de les cabres que tenia el meu pare. Ara ho escric i sembla que parli de molt lluny, oi? Però no, no sóc gaire gran ni gens neorural. Aquella llet era altament saborosa i recordo com un trauma el final de la mamella –eh quina metàfora?– quan a casa van deixar de tenir cabres i vam haver d'acontentar-nos amb els brics de llet normal que, de primer, resultava altament aigualida. L'altre dia, vaig menjar una amanida que duia uns germinats de soja i vaig estendre una estranya associació amb la llet de cabra. Com per oposició d'idees. Els germinats de soja em semblen una cosa més propera a herbam per al bestiar. A pesar del gust insípid, el mateix gust que li vaig trobar una sola vegada a la llet de soja, el producte ha obtingut una veneració extrema. (Per seguir llegint, vés cap aquí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada