Menes de malucs

Hi ha la cançó d’Alaska dels anys 80 que convida a moure els malucs i després hi ha el maluc del Rei que ha hagut d’anar fins a Botswana a matar un elefant, esquerdar-se'l per tres bandes, i tornar cap aquí per ser operat i rebre una pròtesi. A sobre el pobre home, que és generós de mena, ha aguantat estoicament un grapat de brometes passavolants. Encara hi ha un altre maluc del qual tenim constància pública. És, tal i com recollia aquest diari l'altre dia, el d’Esteve Castells, un veí de la Garriga que espera de fa 10 mesos una operació a l’Hospital de Granollers perquè li col·loquin una pròtesi. No sembla que sigui l’únic que fa temps que espera Godot. Les llistes d’espera, que fins fa quatre dies el sistema de sanitat pública maldava per rebaixar (se'n recorden?), ara tornen a inflar-se. Són intervencions on probablement no hi va la vida però sí la qualitat de vida. Personal i col·lectiva: cataractes, hèrnies, galindons, pròtesis de maluc, de genoll...La cosa no fa gens de gràcia, per molt que el Rei hagi vingut a disfressar-se de bufó. El pitjor de tot això és que s’està desdibuixant el límit, que no es coneix on posaran, d'una vegada, el fre i que, en canvi, es drecen amb traç ben gruixut els passos enrere. Entremig, per un moment et passa pel cap l’esperpent: que per tenir instal·lada un pròtesi sense haver de patir llargues esperes surt més a compte anar a Botswana a cos de rei, caçar un elefant i trencar-te el maluc de tres costats. I ser encara el rei.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 20 d'abril de 2012)

* Una representació d'Esperant Godot