divendres, 29 de juny del 2012

Nau

El marc: divendres passat, 11 de la nit, una nau de Roca Umbert, des de principis de març estrenada com a sala de concerts (pública amb concessió privada) i batejada com a NAUB1 (i si poséssim noms pronunciables a les coses?). Em crida l’atenció el concert d’aquest vespre: Le Petit Ramon i Surfing Sirles. El primer, de més trajectòria, més rocker amb retalls folks que el segon, que tira cap al rock estripat de garatge, em precisa el Company Que Hi Entén. Els dos sortits de la factoria Bankrobber que sacseja l’escenari musical català. Els dos, de lletres punxegudes i pertanyents a un cert “underground” –si es vol dir així– que sura cada cop més. Si no, difícilment els coneixeria. Estreno la sala pensant, quina troballa: veure els dos grups plegats per 10 euros haguera estat difícil a Barcelona, on –m’embalo– m’imagino que omplirien amb facilitat i encara seria incòmode. Són 3 quarts de 12, el concert està per començar, potser confiant que es faci un ambient que definitivament ja no es farà. La sala estarà més que mig buida. El Company Que Hi Entén m’informa que de l’escarransida parròquia congregada una part identificable és, a més, de fora de la granollerina terra. Cal donar temps a la sala, tot just va començar al març. Però, als hipermoderns impertorbables i indespentinables de la ciutat, fins quant cal donar-los temps? El Company Que Hi Entén em diu que Granollers és una ciutat punyetera amb això de la música.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 27 d'abril de 2012)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada