dissabte, 30 de juny del 2012

Urinari

Aquests dies hem tornat a tenir una convivència quasi domèstica amb la prima de risc. “Fa deu anys ens hagueren hagut d'explicar què era això de la prima de risc”, es diu el meu amic, en Debades. És clar que ara amb prou feines sabríem explicar amb exactitud què és i per què serveix o per què no serveix això de la prima de risc. En Debades té la seva pròpia teoria per definir aquest fenomen d'enrabiada actualitat: creu que la prima és una espècie de fantasma hipersensible, de pell molt fina, a qui qualsevol mena de contingència és capaç de posar de bon o de mal humor. (Per seguir llegint vés cap aquí)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada