Cingles

L’altre dia van quedar la Rodasoques, mossèn Llàtzer i l’Aleix de les Tòfones, amb el seu autor, en Raimon Casellas, a la torre que hi ha més amunt del santuari de Puiggraciós. Les fan de tant en tant, aquestes trobades, i convoquen records lligats als cingles de Bertí. Aquesta vegada, a més, van comentar l’article d’en Ferran Polo de dilluns passat a aquest diari: “que diu que ara els pobles de per aquí s’aliaran per treure’n una mica de profit dels cingles”, va informar, feréstec però diligent, l’Aleix de les Tòfones als altres, que, en principi, feren cara d’una certa esperança. La Rodasoques, que és dona contundent, va engrapar-li el diari d’una revolada i va estar uns minuts amb la mirada fixa en la pàgina 3. “Coi, però no diuen pas què faran, per ara, que si la promoció d’activitats econòmiques, de l’entorn, que si preservar el patrimoni...”. Aquests exemples la Rodasoques els va dir amb un aire fotetes de veu de mallerenga. En Raimon Caselles, escriptor modernista ensems que home de pau, va voler-hi posar llum. “Bé que hem de pensar que és un avenç, fins ara no hi havia ni grup de treball dels pobles per mirar de fer res de comú amb els cingles”. Les altres animetes assentien. “De bones voluntats fins l’infern n’és ple –crec que ho deia l’altre dia aquella mosseta que escriu columnes, que no sé què s’empatollava– però l’acord dels pobles ja és alguna cosa!” Alcaldes dels municipis dels Cingles, ja ho veieu, des d’allà dalt us vigilen.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el dijous 17 de maig de 2012)


* Imatge extreta d'els3monts.cat