dissabte, 14 de juliol de 2012

Fórmula

Els discursos creuats i contradictoris fan una mica estrany aquest Gran Premi de Fórmula 1. És l’efecte que fa. Davant el panorama de dubte sobre la seva continuïtat a Montmeló, davant dels capricis de l’Innominable (aquell senyor de pelatge blanquinós i posar esquifit que mou fils per tot), les declaracions de “no cal preocupar-se”, les declaracions de “no hi ha més diners”, “heu viscut per sobre de les vostres possibilitats” i ara ens quedem un banc que fa aigües (per dir alguna cosa)...Davant de tot això i més per aclarir, una ja no sap què pensar. O sí, perquè encara hi ha algunes imatges que li vénen al cap. Una és l’impacte econòmic (menys del globus que van augurar, això ja ho sabem, però impacte al cap i a la fi), per la comarca i sobretot per Montmeló, i, per contra, la martellada que ara podria suposar abaixar l’activitat del Circuit. L’altra és aquella associació de municipis que cíclicament es presenta en públic i que se suposa que ha d’estar ordint els plans de futur pel Circuit i els seus voltants. I n’hi ha una de tercera, particular, si volen: l’estrena recent d’un espai al Circuit per deixar-hi les cendres dels difunts, la imatge viva del que significa buscar altres nínxols de mercat. Arriba el circ de la Fórmula 1, abans una mena de fanfàrria rebuda com un Míster Marshall alegre i onerós, i ben bé passa que ara ja no sabem si plorar o riure. Una estesa d’elements i encara una fórmula per escatir.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 11 de maig de 2012)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada