Els màrtirs de Chicago és el nom que es va donar a un grup de dirigents anarquistes executats erròniament per una bomba que no van llançar ells. És més sabuda encara la fama de Chicago com a cova de gàngsters. Fa un parell de setmanes, el lliure atzur va voler que a Chicago hi hagués una cimera de l’OTAN, una cimera del G-8 i una cimera entre Merkel i Rajoy, si se li pot dir així al passeig en vaixell que van fer els dos presidents, per analitzar, diuen, la situació i les mesures econòmiques. Ja, sí. Les fotografies que van reproduir l’endemà els diaris mostraven la parella en una travessa sota el sol, presumptament agradable. Al president espanyol se’l veia mig estranyat, qui sap si un punt marejat, com si li faltés costum de navegació, ell que és home de terra endins. Qui sap si més d’autobús, potser. A la cancellera alemanya, ufanosa i contundent, no se li intuïa dubte de rumb. Segons explicaven alguns mitjans, la idea de fer tota aquesta xarbotada en un vaixell va ser idea de la mateixa Merkel, per coses de la imatge, de la bona imatge. Ja, sí. Pel que sembla, les llumeneres de Chicago no devien pensar en totes les metàfores recurrents que convoca la navegació. Com si no n’hi hagués prou amb aquests temps de fuites a coberta, que fem aigües per tot arreu, de navegar a la deriva... En el futur potser parlarem d’uns altres màrtirs de Chicago, víctimes d’uns altres gàngsters.
(Article de la secció "Oros són trumfos", publicat a la revista Presència, la setmana de l'1 al 7 de juny del 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada