dilluns, 29 d’octubre de 2012

Convèncer


A l'agost vaig entrevistar l'alcalde de les Franqueses, el convergent Francesc Colomé. Dins la sèrie d'entrevistes a alcaldes de l'Associació de Municipis per la Independència que feia aquest diari. Sense cap fals pudor, Colomé va dir que era un dels nous convençuts. I això em va agradar. Entre d'altres coses, perquè si no semblarà que un bon dia Catalunya es va llevar independentista i ja n'hi va haver prou. Com que ens hem de seguir explicant aquí i a fora (bàsicament nord enllà), és important saber d'on venim per trepitjar ferm i desemmascarar qui calgui. Així com hi ha convençuts de sempre, hi ha nous convençuts i també no convençuts, els qui, com diria la meva àvia, no són ni cuca ni ocell, que es miren entre silenciosos, sorpresos i a l'expectativa, potser recelosos, aquest procés. I és tota aquesta gent a qui cal anar a buscar, apropar, seduir. De manera entenedora, sense trabucairismes ni quincalles de partit, sense puritanismes, alçades morals o baralles de portera. S'ha acabat la pedagogia de picar pedra per no res a les Espanyes, però fa més falta que mai la pedagogia aquí.
Si d'una banda cal mantenir el caràcter positiu del procés i la fermesa davant els xàfecs feixistes impunes, també cal mantenir el cap obert als contraarguments i dubtes de l'indecís, del qui se sent atrapat entre una Espanya que reconeix com a casposa, bel·ligerant i retrògrada (ni que sigui la seva, per costum de tota la vida, per orígens dels pares o el que sigui) i entre una Catalunya de la qual encara recela si l'inclourà, ni que sigui per l'inèdit del tema o per les hordes que llancen des d'Espanya. Els partits catalans semblen cridats a fer molta feina per aquesta banda. L'Assemblea Nacional Catalana ja la fa. En aquestes eleccions hi ha en joc una majoria sobiranista prou àmplia o no. Catalunya sap, o hauria de saber, que d'oportunitats com aquesta en passen poques. De desaprofitar-ne, massa que n'ha après


(Publicat el divendres 19 d'octubre del 2012 a El Punt Avui)

1 comentari:

  1. El que no sap Catalunya és que el partit que surt com a favorit a les properes eleccions servirà en safata un desig que s'ha anat coent al llarg de molts anys. Quan la crisi econòmica ha trucat a la porta hem identificat culpables ràpidament. Ara surten candidats per combatre'ls de sota les pedres. Arribats en aquest punt tenim l'opció de desgranar el gra de la palla que és el que ens toca en un futur molt proper, amb campanya electoral a la vista. O al contrari seguir el camí sense servidors de desitjos.

    ResponElimina