diumenge, 14 d’octubre de 2012

Un "garitu" on viure


Per la via de Cardedeu passa un tren com un fideu”, “Escolta, maca, t’agrada el pebrot?”, “De vegades ens en sortim”, , “Per fer país insultem en català”, “Si per tu els Pinetons és un bosc ets un pixapí”, “El cavall de Pa negre mereix un Oscar”, “Catalonia is not Spain”, “Spain is pain”. Són algunes de les relíquies penjades en la lluminària del Garitu, aquesta plaça esplèndida, carismàtica de la festa major Cardedeu. També hi havia versos i lletres de J.V. Foix, Pere Quart, Marc Granell, Brossa, Alcover, Ovidi Montllor, Antònia Font, Mazoni...I un clam ben gran per sobre de tots: “la cultura no és un luxe”. En el cas del “Garitu” el nom acaba fent la cosa. I si “garitu” fa anys era el qualificatiu d’un antre qualsevol, ara ja és cita ineludible per a Cardedeu. I mitja comarca. Després de la Garriga, cal trobar-se a Cardedeu. I després de Cardedeu, Granollers. És el calendari festiu vallesà. Fa gràcia comprovar que any rere any el ritual es compleix i les cares saltironegen de poble en poble. En aquests tres, de forma marcada. Això és i això fa, també, Vallès, més enllà dels intents maldestres de cosir o descosir comarca.
Vaig pensar que les frases traçudes de Cardedeu eren el millor començament per aquesta tercera exploració d’estiu: marquen una manera de ser, un “desenfado” que en aquest poble s’expressa, entre moltes d’altres maneres, en uns espais festius de personalitat pròpia. Vam arribar a Cardedeu diumenge al vespre i abans de trepitjar el Garitu ja et trobaves una rotllana bocabadada davant un espectacle de circ: acrobàcies sobre una barra que reunien petits i grans, un públic familiar –alguns amb canalla acabada d’arribar al món– que després saltaria al Garitu, que potser trauria el cap pel Polvorí, que faria un mos a les paradetes de menjar i tal vegada aniria cap a l’altre espectacle de circ. Quan en un poble no has de preguntar on es fan les coses, on hi ha la festa, bon senyal. Això rutlla. Però no és que rutlli sol: perquè darrere el Garitu hi ha, com deia el cantant de Nyandú, “una gent que s’ho curra” i ha enfilat aquelles frases que fan alçar el cap al cel –quan ja no n’esperàvem res, del cel!- i fan somriure per sornegueres. Fan falta. Hòstia, que és nit de diumenge d’agost, a Cardedeu fan festa -de dissabte a dimecres!- i s’hi passegen, íntegres, la sorpresa i l’autenticitat. Fan falta.

(Publicat a EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 17 d'agost del 2012)

* La foto és d'un concert al "Garitu"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada