Furtiu

No sé si la fotografia de la contraportada d'aquest diari de dilluns passat els va picar la curiositat com a mi: mostrava un parell de sabates de taló, en una capsa, amb dos gots marrons de plàstic -propis de cafè de màquina- i un tovalló vermell al costat, abandonats al terra. He aplegat una mica més d'informació per completar la temptativa d'història que aquesta imatge singular ha de tenir al darrere, preguntant a qui la va captar, en Ramon Ferrandis. No s'han preguntat mai, quan veuen un mitjó o una sabata desapariats al mig del carrer, qui les ha perdut? A qui li han caigut? Em fascinen les estampes sense context, destinades a estar en un racó perifèric, petja d'alguna cosa que no pots arribar a escatir lògicament què és. De fet, quotidianament, el context ja cada cop es fa més estantís. Sabates i gots van ser retratats al Turó del Puig de les Forques de Granollers, a les 12 del migdia d'un divendres. Les sabates no eren del tot noves: la sola denotava que havien estat utilitzades, però no gaire. Els dos gots de cafè fan pensar en una parella, línia d'investigació apuntada ja en aquella contra, i en una parella d'oficina. Més difícil d'explicar és el parell de sabates: algú que les abandona vol dir que en porta unes altres? El seu abandó va ser per despit o per l'eufòria d'un final -o inici- feliç? Els turonets de la nostra comarca fan de recer -ancestral- d'històries furtives encaminades, probablement, a seguir-nos fugint. Llàstima i sort que no parlen.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 28 de setembre de 2012)

* Fotografia extreta del blog de Josep Mª Abadia i Palau