diumenge, 4 de novembre de 2012

Sobirà

Entràvem o sortíem de l'Esquerda, a Granollers, tot segons com es miri, perquè l'inici del cicle de Cants i Autors amb en Belda va ser esclatant. Repartien uns fulletons de la concentració de diumenge passat a la Porxada. Em va sobtar. Era per demanar que el ple de Granollers aprovés la declaració de territori català lliure i sobirà. Un cop fessin via l'Ametlla i la Garriga, després seguits per vuit pobles més de la comarca, em va sobtar que a la capital del Vallès aquesta opció encara no s'hagi debatut i votat en ple. I que una concentració ho hagués de recordar. Em va venir al cap el gest de Núria Albó, exalcaldessa de la Garriga pel PSC entre 1979 i 1987, escriptora, figura ferma, publicant un article a EL 9 NOU l'agost passat en què defensava la independència de Catalunya. Ho feia, entre d'altres termes, apel·lant a l'entusiasme i la mirada de futur. Era l'agost passat, sí, just quan alguns encara deien que la manifestació més gran de la història del país -hem vist després- havia de ser pel pacte fiscal o d'altres arguments de prestidigitació inintel·ligibles. No sabem què passarà en endavant ni si tots els anhels seran escoltats ni si serà possible superar estratègies gallinàcies o altres giragonses de partit. Però els actes de prestidigitació de quincalla, vinguin d'on vinguin, tinguin la pretensió que tinguin, ja no passen. Tothom, ara, hauria d'estar a l'alçada i escoltar un clam central, d'il·lusió, de futur. Granollers, també.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 5 d'octubre de 2012)

1 comentari:

  1. Més que escoltar aquest cant es tractaria potser de composar-lo per part d'aquells municipis que declaren la sobirania del propi territori legítim incloent l'altra part on no ostenten cap legitimitat. El municipi declarat sobirà hauria de començar per restringir-se en l'àmbit establert i en tot cas federar-se amb aquells altres que sobiranament han pres decisions similars.

    ResponElimina