X
devia sortir de casa, de Sant Adrià del Besòs, de bon matí, un cop
el va venir a recollir el seu company amb furgoneta. Potser va dir a
la dona que tornarien tard, que avui anaven a Caldes, a un lloc on
els havien dit que podien “trobar-hi” molt de material. Si anava
bé, comptaven “col·locar” força cosa i tirar per un temps més.
Devien encalçar la C-59 atents a clissar, de seguida, un antic
restaurant a peu de carretera, segons els havien indicat. Tal vegada
van aparcar com van poder als voltants i van començar a inspeccionar
l’accés i el que es podien endur de dins. I a partir d’aquí
comença la tragèdia que relatava aquest diari: s’esfondra el
sostre de l’antic restaurant El Racó del Bosc de Caldes i deixa
atrapat un “lladre de ferralla”, que van rescatar mort. Explica
el diari que en aquest restaurant tancat hi havien entrat altres
vegades, i que a la comarca ja hi ha hagut altres accidents similars
de lladres de ferralla en llocs abandonats. A X no li posarem cara ni
nom. La història anterior és sols una fabulació dels preàmbuls
d’allò que després trobem com a notícia. Però si això fos una
fabulació isolada i fantasiosa, rai. El problema és que aquest
hipotètic preàmbul és, cada vegada més, una realitat crua, a
parracs, que colpeja aquí i allà: la pobresa que es precipita cap
al drama; uns viaranys de la misèria davant els quals no es pot fer
com si res, encara que el terra –ja no sols el sostre– trontolli
sota els nostres peus.
(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 2 de novembre del 2012)
* Foto d'ACN
* Foto d'ACN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada