dimecres, 28 de novembre de 2012

Un doll


Algú pot pensar que la presentació del llibre pòstum d'una escriptora és per força un acte ple d'elogis previsibles. Però, és clar, si el llibre és Una altra vida, de Xesca Ensenyat (Port de Pollença, 1951-Inca, 2009), i qui el presenta és Marc Cerdó (fill de Xesca, que ha tingut cura de l'edició del llibre, i novel·lista), junt amb Maria Barbal (escriptora), Carme Arenas (presidenta del PEN) i David Figueres (blocaire), la cosa promet. I a fe que l'acte de dimarts passat, a l'Ateneu Barcelonès, va marxar de l'ortodòxia, amb un doll de reflexions, cites i punxes fascinants.
Marc Cerdó va dir que li agradaria “exorcitzar i fer aparèixer el seu fantasma a través de la veu”. El conjur se'ns va endur: el caràcter volcànic de Xesca, les seves dificultats per publicar, el buit de l'entorn, les guerres familiars, l'entestament a escriure... Barbal, que s'havia cartejat amb ella, va regalar fragments epistolars i d'enfoc literari: “Té un estil radical, bellugadís, és un doll.” En una carta, Xesca es queixa de la mala educació dels escriptors, entossudits a no parlar bé dels altres col·legues. “La seva obra té una gran vàlua, té una llengua viva, meravellosa”, apuntava Carme Arenas. “Necessitava escriure, a totes hores i de tot”, hi afegia David Figueres. I en Marc va deixar anar un doll d'idees al voltant de l'autora: “Era molt intel·ligent, brillant i destructiva”; “la seva raresa la convertia en una mena de perill públic, una crítica viva cap a una manera ordinària d'analitzar les coses”; “en el llibre hi ha un moment que Laida (la protagonista) decideix reproduir-se per ressuscitar son pare; aquesta idea m'ha fet anar de corcoll i plantejar-me si jo era el fill de Xesca o son pare”; “no tenia pèls a la llengua i ho va pagar car”. Gent de lletres de fiar com Isabel Sucunza o Martí Sales me n'havien parlat molt bé d'Una altra vida. De l'Ateneu en vam sortir inflats, fins i tot els qui la coneixíem de bell nou, amb la sensació que havíem tocat l'esperit de l'escriptora. Amb la certesa que cal llegir-la.

(Article publicat a El Punt Avui el divendres 23 de novembre del 2012)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada