125 anys

Vam anar a l'era de can Suari, a Sant Antoni de Vilamajor, a homenatjar Francesc Casas i Amigó. Un poeta del segle XIX mort fa 125 anys. Feia molt de fred a l'era de la masia on havia passat llargues temporades aquest poeta que s'havia cartejat amb Verdaguer. Miraves la masia i t'estremies sols de pensar totes les vides, paraules, esperances i pors que hi han titil·lat. I la masia, allà. Sempre que es parla d'una cosa així hi ha el perill de ser cursi, ja ho sé. Però el poeta Pau Gener Galin va despertar a tothom, el “punyetero”, amb una idea que no deixava de ser, paradoxalment, glacial i tallant: va convidar a pensar què fem, que farem, tots els que érem allà, tots plegats, per propiciar que algú es recordi d'algú de nosaltres d'aquí a 125 anys. L'Alba Loriz, la jove estudiant que està investigant Casas i Amigó i que ara en rescata la memòria a través del seu treball de recerca, em va explicar que fa 50 anys ja hi havia hagut un homenatge al poeta, en aquesta mateixa era. Aleshores era ple agost. Les fotos retrataven un públic aclofat per la calor. Nosaltres apareixerem tibats pel fred. I tant sols mig segle enllà, com ens veuran? Ni que sigui pel contrast tèrmic, potser llevarem algun somriure. Però, com ens miraran? Se n'estranyaran? Haurem batut aquells qui volen trepitjar la nostra llengua i literatura? Haurem obert esqueixos en el corró incorruptible del temps? Com un recer impertorbable, la masia ho seguirà divisant tot.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 7 de desembre del 2012) 

* La imatge: la masia de can Suari, a Sant Antoni de Vilamajor.