Fuita

Són temps de contrarietats. Detectes un peu coix i resulta que al darrere porta una cua d'altres problemes ranquejants o corvats, sempre versions diferents, perquè les cares i ramificacions dels problemes també es multipliquen. Les respostes no poden ser antigues, analògiques, però tampoc n'acabem d'escatir les veritables solucions, que, al mateix temps, han deixat de ser aquella cosa contundent d'antany. Si les solucions són venudes com la panacea ostentosa que abans eren és potser que es perden pel camí sense entendre que tot s'ha complicat, que hi ha estructures que s'han rebregat o omplert de verdet, que ja no serveixen. I la sensació plenament actual és de ser a un a mig camí, de tapar una fuita mentre se n'obren d'altres. La notícia que publicava aquest diari sobre l'impacte negatiu de la recollida irregular de paper i cartró en els llocs de feina de qui treballa precisament recollint escombraries em va semblar la viva imatge d'aquesta contrarietat. I em va semblar, també, molt trist. S'ha convertit en una estampa habitual veure gent remenant contenidors de cartró -i d'altres- i traginant embalums amunt i avall. El comitè d'empresa de la firma que gestiona la recollida selectiva de residus al Vallès Oriental va advertir que la seva feina quedava en risc, que no culpava els recollidors però que els ajuntaments hi havien de fer alguna cosa. No sabem com hi hem de respondre. Però sabem que d'alguna manera hi hem de respondre.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 16 de novembre del 2012)