Estampeta

Tothom sap que posar una estanquera al capçal del llit és la millor manera de sortir de la crisi. Qui diu el capçal del llit diu el portal de casa o d'una façana, com un Déu vos guard, un “aquí hi viu un del Barça” i una Verge de Lourdes. Això ho sap de bo de veres la delegada del govern a Catalunya, María Llanos de Luna, que és una dona molt enfeinada. Per aquest motiu benefactor, talment la pàtria que ens mira de portar sort i bona estrella, ara s'entreté a recomanar –a través d'una denúncia– als ajuntaments que posin les particulars estampetes que són les rojigualdas.

Mirin si vetllen per nosaltres que repassen fins a l'últim racó de Catalunya, de Gallifa a Corbera del Llobregat, perquè l'estampeta benefactora roja i groga onegi a com més edificis millor. No es deixin enganyar per falòrnies, tot això ho fan perquè ells més que ningú ens volen treure de la crisi. Ells estan veritablement capficats “per la gent” i no per debats astrològics o d'altra mena, que és com veuen l'extraterrestrisme català.

Els ajuntaments i ciutadans han de correspondre en proporció a aquests neguits: fer com l'alcalde de Gallifa i no estirar més el braç que la màniga en posar una rojigualda: un pam de bandereta i la senyora Llanos de Luna un xic satisfeta, oi? I aquí, nosaltres, a la nostra. No deixa de ser curiós que algunes entitats, partits i personalitats que abans feien mutis ara demanin que potser que es negociï un finançament nou per a Catalunya. D'on ve la por? Ves, deu ser que sí que la independència està relacionada amb la situació econòmica i social dels catalans, així, en genèric. En tot cas, els partits catalans que no ho vulguin veure –així, en particular– és que tenen una brossa a l'ull. Vist que la perdiu ja la maregen ells, no cal que aquí la brandem més.

(Publicat el divendres 18 de gener del 2013 al diari El Punt Avui)